Poema de Kahlil Gibran

0 Flares 0 Flares ×

Hola!

Avui comencem la setmana amb un poema de Kahlil Gibran. M’agrada tant que el tinc a la porta de la nevera.

Aprofito per agrair a la meva amiga Yolanda que me l’enviés, em consta que ella també el té present a l’educació dels seus fills, Sofía i Víctor.

P.D. La foto està feta al Parc d’Atraccions del Tibidabo de Barcelona

Tibidabo Barcelona

Els teus fills no són els teus fills

son fills i filles de la vida

desitjosa de sí mateixa.

No venen de tu, sinó a través de tu
i malgrat que estiguin en tu
no et pertanyen.

Pots donar-lis el teu amor,
però no els teus pensaments, doncs,
ells tenen els seus propis pensaments.

Pots abrigar els seus cossos,
però no les seves ànimes, perquè elles,
viuen a la casa del demà,
que no pots visitar
ni tan sols en somnis.

Pots esforçar-te en ser com ells,
però no procuris fer-los semblants a tu
perquè la vida no retrocedeix,
ni s’atura en l’ahir.

Tu ets l’arc del qual, els teus fills
com fletxes vives son llançats.

Deixa que la inclinació
a la teva mà d’arquer
sigui per la felicitat.

Kahlil Gibran

Nos encantaría saber tu opinión ¡escríbenos!


También te puede gustar:
0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 Pin It Share 0 0 Flares ×