Hola!
Avui comencem la setmana amb un poema de Kahlil Gibran. M’agrada tant que el tinc a la porta de la nevera.
Aprofito per agrair a la meva amiga Yolanda que me l’enviés, em consta que ella també el té present a l’educació dels seus fills, Sofía i Víctor.
P.D. La foto està feta al Parc d’Atraccions del Tibidabo de Barcelona
Els teus fills no són els teus fills
Índice de contenidos
- Els teus fills no són els teus fills
- son fills i filles de la vida
- desitjosa de sí mateixa.
- No venen de tu, sinó a través de tu i malgrat que estiguin en tu no et pertanyen.
- Pots donar-lis el teu amor, però no els teus pensaments, doncs, ells tenen els seus propis pensaments.
- Pots abrigar els seus cossos, però no les seves ànimes, perquè elles, viuen a la casa del demà, que no pots visitar ni tan sols en somnis.
- Pots esforçar-te en ser com ells, però no procuris fer-los semblants a tu perquè la vida no retrocedeix, ni s’atura en l’ahir.
- Tu ets l’arc del qual, els teus fills com fletxes vives son llançats.
- Deixa que la inclinació a la teva mà d’arquer sigui per la felicitat.
- Kahlil Gibran
