Hola!

Avui comencem la setmana amb un poema de Kahlil Gibran. M’agrada tant que el tinc a la porta de la nevera.

Aprofito per agrair a la meva amiga Yolanda que me l’enviés, em consta que ella també el té present a l’educació dels seus fills, Sofía i Víctor.

P.D. La foto està feta al Parc d’Atraccions del Tibidabo de Barcelona.

Tibidabo Barcelona

Els teus fills no són els teus fills

son fills i filles de la vida

desitjosa de sí mateixa.

No venen de tu, sinó a través de tu

i malgrat que estiguin en tu

no et pertanyen.

Pots donar-lis el teu amor,

però no els teus pensaments, doncs,

ells tenen els seus propis pensaments.

Pots abrigar els seus cossos,

però no les seves ànimes, perquè elles,

viuen a la casa del demà,

que no pots visitar

ni tan sols en somnis.

Pots esforçar-te en ser com ells,

però no procuris fer-los semblants a tu

perquè la vida no retrocedeix,

ni s’atura en l’ahir.

Tu ets l’arc del qual, els teus fills

com fletxes vives son llançats.

Deixa que la inclinació

a la teva mà d’arquer

sigui per la felicitat.

Kahlil Gibran

Pin It on Pinterest

Share This